Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Contes

 

Contes, narracions i reflexions curtes que fan pensar, confrontar la nostra vida, i pregar.

Demana un desig

En una ocasió, un Rei d'un País molt llunyà - va pensar que era necessari que el seu petit fill conegués les necessitats del seu Poble - va fer cridar al petit hereu i el va portar a fer un passeig pel camp.
- Fill, vull que coneguis el que és la pobresa. Algun dia seràs Rei i aquesta experiència et servirà per a poder conduir millor el teu Regne.
Van marxar aleshores amb el petit Príncep i el va dur a donar un llarg passeig en el carruatge real. Durant el trajecte, el petit observava les cases, els altres nens, les parcel·les de conreu. En un punt del camí, van parar en una casa escollida a l'atzar i es van apropar a saludar als súbdits que allí habitaven, i entre els quals es trobaven uns alegres nens que corrien i jugaven amb el seu gos mascota. Amb sorpresa van ser convidats pels amos d'aquest humil habitatge a compartir amb ells els seus escassos aliments, i tots els van degustar amb alegria.
Novament van emprendre el seu camí per aquelles vies del regne i aviat els va sorprendre la nit. Aleshores el Rei va decidir tornar al palau.
A l'arribar a la seva residència, el pare va preguntar al petit:
- Ara doncs has conegut el que és la pobresa. Què em pots dir referent a això?
El que el petit sobirà va contestar va deixar al pare bocabadat:
- Pare, gràcies per aquesta gran lliçó que m'has donat. He pogut apreciar la pau i felicitat amb la que viuen els nostres súbdits. He sentit la frescor del camp, la bellesa de la llibertat, l'harmonia que es viu en les seves llars. Quin goig poder admirar el cel com es veu en els camps, quina alegria veure les aus volar pels cels, els animals córrer pel camp . Com voldria jo poder tenir una mascota amb qui jugar. Quant desitjaria tenir uns germanets com aquells per compartir el menjar.
Seria immensament feliç si tots els dies pogués admirar la posta del sol com avui i fer com els nostres súbdits que l'aprecien tots els dies... Quina raó tenies pare, quanta riquesa hi ha en el Món, i quanta pobresa ens afligeix als prínceps... Gràcies pare per haver-me permès adonar-me que pobres som i que rics són els nostres súbdits. Espero que ells em permetin compartir la seva riquesa quan jo sigui el seu Rei.

 

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article