Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Una vida en un Bon Dia

Una vida en un Bon Dia

El Toni Corral és professor de l'ESO als salesians de Terrassa. No li cal molta presentació perquè, com veureu, ell mateix ens explica moltes coses de la seva vida i del seu SER educador. El text que us presentem va ser llegit a 350 alumnes de l'ESO per megafonia durant els “Bon Dia” el 7 de febrer del 2011. La Iris, que apareix un parell de cops en l'escrit, és la seva filla que estudia 4t d'ESO a la mateixa escola.

Bon dia a tots i a totes.

Suposo que per la veu, ja m'heu reconegut. Sí, sóc el Toni, el Toni Corral.

Vaig néixer en un poblet de Granada, Lanteira. Petit, acollidor i preciosíssim, oi que sí, Iris ?. Va ser un 28 de gener, Sant Tomàs d'Aquino, patró dels professors. Suposo que l'univers ja m'estava donant senyals.

Vaig arribar als Salesians a setè d'EGB, que equivaldria al vostre primer de la ESO.

Recordo un pati immens, fins i tot amb frontó i camp de futbol ple d'alegria, amb els seus tornejos, amb les seves competicions, on vaig passar molt bones estones. Amb un teatre on feien cinema els diumenges. De les excursions, de les festes i competicions, en una d'elles vaig guanyar diverses medalles d'atletisme, ...

Recordo els meus companys, tan variats i diferents com vosaltres. Això sí, no teníem noies. Havíem d'anar a les Salesianes, al Centre Juvenil, per veure-les.

Recordo els moments del menjador i molt especialment de la senyora Maria, si em permeteu l'atreviment, la mamma Margarida de Terrassa.

Recordo molt amablement dels meus professors:

Senyor Luis Frauca, el meu profe de llengua, acabat d'aterrar a l'escola com jo, el meu "bon professor" per el seu ensenyament i qualitat humana, per la seva forma de ser i d’estar. Em sembla estar veient-lo amb el piano al teatre fent-nos cantar. Per cert, va venir a visitar-nos el 31 de gener, tot un plaer.

Senyor Jesús Lacuey, el meu profe de socials. Vivia les socials com pocs. Suposo que és el culpable que sigui profe de Història. Jugava amb nosaltres en els patis i tenia una mobilette taronja de pedals.

Senyor Luis Araiz, el meu tutor salesià que em va ajudar molt en un moment de la meva vida. Suposo que sabeu que va ser qui em va casar en els salesians.

Don Joan Latorre amb les seves mates i els seus problemes de trens; Don Rafa Rubio, el meu profe de gimnàstica que ens va posar a les semifinals de futbito de tota Espanya en el programa Torneig, llavors la tele era en blanc i negre, i que mai em va deixar fer una esmatxada, el senyor Francesc Grabulosa, mon ami, el meu professor de francès; ...

Dels pares: La Setmana passada mentre mirava preus d'una rentadora, em vaig trobar amb la mare de la Mireya, veterinària marina, i del Dani, telecomunicacions, tots dos antics alumnes meus. Estava orgullosa dels seus fills i em donava una i altra vegada les gràcies pel que vam fer.

Us preguntareu que què vam fer. Doncs res d'especial, el nostre treball, la nostra vocació. Aquest any m'ha cridat significativament l'atenció la següent frase: "Toni, et trobem a faltar". "I jo també a vosaltres, tresor", amb el teu permís Iris, els contesto.

Em sento realitzat entre vosaltres. Torneu amb escreix l'esforç, el temps i la dedicació posats en cadascú de vosaltres. De vegades amb un simple gest, una salutació, una picada d’ullet de complicitat.

Altres vegades amb el teu ànim en la "carrera solidària". Són aquests petits moments els que ens uneixen.

Gràcies a cada un de vosaltres per donar sentit a la meva vida, per deixar-me créixer amb vosaltres, per renovar la meva vocació cada dia.

Gràcies, companys, pel vostre suport, per fer el camí junts, per permetre que la meva vocació es compleixi cada dia. És un plaer compartir-la amb tots vosaltres

Gràcies a aquelles persones que ens faciliten cada dia la nostra feina: recepcionista, secretàries, cuinera, personal de neteja i manteniment.

Crec en l'esperit salesià, crec en la seva forma de ser, crec en la seva forma d'entendre la vida, crec en els bons cristians i honrats ciutadans; crec en la seva forma de celebrar la vida: amb il•lusió i alegria cada dia;

Celebra la TEVA vida amb alegria. Dóna gràcies a tots i cada un dels que estan al teu costat. És el nostre ADN SALESIÀ.

Com veieu, en la meva vida, sense els salesians, hi hauria un gran buit.

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article