A Déu li agrada sorprendre
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Al nostre Déu li encanten les disfresses.
Es disfressa d'alè, de buf, de brisa suau o vent huracanat.
D'esbarzer cremant o núvol opac o lluminós.
De pa, de vi.
D'humà.

Déu és tot un furtiu!
Allò que li agrada és sorprendre.
No fer res com si estigués previst,
venir quan no se l'espera,
aparèixer on aparentment no té res a fer,
utilitzar roba que no li coneixíem,
lliscar entre les pàgines d'una agenda ajustada en què sembla
que no hi ha lloc per a ningú,
deixar-se sentir en aquesta trucada de telèfon enervant,
somriure a contrallum d'aquests ulls tan tristos,
demanar ajuda...

Ja ho crec que a Déu li agrada sorprendre!
Al cap i a la fi, l'amor no és sinó la capacitat quotidiana de donar sorpreses:
Quan no hi ha sorpreses,
l'amor corre greu perill d'apagar-se.

Al Senyor li encanta sorprendre'ns.
No per caçar-nos,
sinó per revifar la nostra fe vacil·lant,
per despertar la nostra esperança,
per gaudir de la nostra sorpresa.

No ho oblidis:
a Déu li encanta sorprendre.
Si et poses al seu abast.
Si et deixes sorprendre.
Si, de fet, ja camines sorprès per les mil i una sorpreses
que t'assalten en el teu viure quotidià...
Segur: Déu està a prop!