Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Altres paraules m'hi ajuden

Temps de miracles”

per Jose María Rodríguez Olaizola sj.

No sé si crec en un déu massa miraculós. Potser sóc massa conformista, o la meva fe es massa racional.

Potser em falta ambició creient. Però els miracles, per mi, són tot i res. M’explico. En temps de Jesús anomenaven miracles a coses extraordinàries (que abans no tenien explicació, i moltes d’elles potser avui sí en tenen).

És veritat, hi ha coses sorprenents en la vida. Però entenc que a molta gent li molesti pensar en els miracles com a intervencions arbitràries d’un Déu que, quan vol, canvia les dinàmiques de la seva creació perquè sí. O entenc que hi hagi gent inquieta, que davant aquest Déu només deixa l’opció de “no obrir boca i acollir el misteri”, perquè els seus designis són tan inescrutables, prefereixi prescindir de quelcom diví.
Entenc que hi hagi gent per a qui l’afirmació de que algunes coses absurdes passen és que "així ho ha volgut Déu” el deixi indignat amb aquell Déu… Per això em costa acceptar aquesta actuació intempestiva de Déu. De vegades, quan nosaltres insistim en els miracles (per exemple, per a provar la santedat, com si li exigíssim a Déu una garantia), em ve al cap la desesperació de Jesús contra aquells que demanaven signes per a posar a prova a Déu…

I és que, d’alguna manera, els miracles són coses molt més quotidianes i al mateix temps admirables.

El miracle ets tu quan estimes a una altra persona sense exigir-li res. Soms nosaltres, quan perdonem, molt més enllà de la lògica o d’una justícia contable. El miracle sóc jo, i tu, que, tot i amb els nostres defectes, podem proclamar un Déu bo, podem crear camins per a ser recorreguts per homes cansats.

El miracle ers tu, i sóc jo, quan, tot i en les circumstàncies més adverses som capaces de somriure com una llavor d’esperança. Eta tu, i sóc jo, quan acariciem la vida. Avui és miracle compartir sense càlcul (que els cistells ja estan plens de pans i peixos, però a molts no els hi arriba). És miracle la nostra capacitat d’abstreure, admirar, pensar, avançar i estimar. És miracle la nostra imaginació que ens permeti descobrir nous horitzons.

Ho és, per tant, la capacitat d’entregar-se sense condicions, sense marxa enrere, sense garreperies, als altres. És miracle, finalment, dir en veu alta les benaurances, i sentir que aquesta veritat et crema i t’apassiona. I quan miro al voltant, i percebo aquests miracles, és quan intueixo, agraït, a Déu.

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article