Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Medito la paraula

Què vol dir per a mi ser pobre segons l’Evangeli? Estic aferrat a les meves moltes o poques possessions? Em sento infeliç quan algú o les circumstàncies diverses de la vida em desposseeixen dels meus privilegis, de les meves  prerrogatives? Poso la meva confiança en Déu? O més aviat em refio de les meves seguretats? Com visc la solidaritat amb els pobres? Em sento responsable de les injustícies i desigualtats? Visc amb sobrietat en relació a les coses?

Com integro el sofriment en la meva vida? Com un mal inevitable? Com un camí d’accés al més íntim de mi mateix i, per tant, també com un camí d’accés a la realitat de Déu? A la llum del sofriment present en la meva vida, quin és el meu concepte de felicitat? Sóc feliç segons les benaurances?

Com em valoro a mi mateix? Tinc tendència a infravalorar-me? o a sobrevalorar-me? Sóc capaç de contrastar la meva veritat, allò que sóc, a la llum de la veritat de l’Evangeli? Em deixo il·luminar per la llum de la Veritat, que és Déu? Hi ha lloc per als altres?

Com responc en la meva vida al projecte de Déu sobre el món i sobre mi mateix? M’ho crec que l’amor aprofundeix la justícia, i fins la depassa, que la justícia de Déu consisteix a estimar? I des d’aquesta perspectiva sóc just amb mi mateix i amb els altres?

Què se n’ha fet de la tendresa en la meva vida? De la capacitat d’admirar-me, d’alegrar-me, i, per tant, també de compartir el sofriment de l’altre, de compadir, de «compatir»? Tinc el coratge de deixar el meu cor indefens, exposat, vulnerable a l’estimació dels altres? Sóc conscient de tot el que m’exigeix aquesta compassió: l’alegria, la pau, la reconciliació amb mi i amb els altres, la capacitat i el compromís d’estimar els altres…?

Què faig amb els meus sentiments, sovint tan contradictoris? M’adono dels motius reals que m’impulsen a fer o a dir? Estimo, com Déu l’estima, la veritat al fons del cor? I la meva mirada, és neta? és interessada? és possessiva? Com em sento mirat per Déu? I pels altres?

Estic en pau amb mi mateix? o visc en la crispació constant? Què entenc per pau segons l’Evangeli? Inacció? Indiferència? Conformisme? Procuro en les meves relacions amb els altres fomentar la veritable pau de Jesús? Quan acullo Jesús en la meva vida, em deixo inundar per la seva pau?

Com reacciono davant el fet que avui els cristians, l’Església, ja no som significatius? M’ho crec que la veritable felicitat de l’Evangeli rau precisament en aquesta insignificança? Fonamento la meva felicitat en el prestigi, en la imatge, en la consideració dels altres envers mi?

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article