Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Medito la paraula

Jesús no es fica en si el Cèsar té dret o no a governar, sinó que reconeix que, tal com ho demostra la moneda, en realitat governa, i, per tant, demana tributs. Però a aquest reconeixement afegeix l’afirmació que també s’ha de pagar a Déu el que és de Déu. La resposta, no és, doncs, cap teoria política, ni estableix una divisió de competències entre el Cèsar i Déu, ni respon a què s’ha de fer en cas de contraposició entre les exigències del Cèsar i les de Déu. Si es mira el conjunt de l’evangeli, es veu com Jesús pren una atenció molt limitada a donar respostes a les qüestions concretes de la realitat temporal. Normalment, sempre que se li planteja una qüestió d’aquest tipus, anuncia que el que compta realment és la fidelitat a Déu, i que tot l’interès ha de centrar-se en el Regne de Déu que ve i que és superior a qualsevol poder humà. La resposta de Jesús ens planteja avui un greu problema: ¿donem a Déu tot el que és de Déu?

El meu interès està centrat en el Regne de Déu?


La meva vida, les meves accions... estan orientades a la seva construcció?

Dono a Déu tot el que és de Déu?

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article