Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Contes

 

Contes, narracions i reflexions curtes que fan pensar, confrontar la nostra vida, i pregar.

L'immediat i la nit

L'abundància de llum ens regala l'immediat. És nostre aquest arbre, aquest ocell, aquesta flor. La nostra mirada s’enamora del que està prop, del que ens envolta. Ens quedem quiets al mig de la nostra gàbia de coses, i tot ve fins a nosaltres portat per aquesta llum que abunda. Els colors, les formes, el moviment: tot arriba fins a nosaltres, com arriba l'aliment fins a l'engabiat que acaba per creure's el centre de tot el que existeix.
La gàbia de la llum abundant pot amputar en nosaltres la capacitat de volar. I el que és incapaç de volar, acaba per reduir la realitat a la seva petita realitat. Totes aquestes coses que ell creu posseir, i que en realitat el posseeixen a ell, poden acabar per convertir-se per a ell en l’únic que existeix ; o en l'única cosa que val la pena pensar que existeix. Acabarà així per oblidar que en la seva mateixa terra existeixen deserts i rius, muntanyes amb neu i selves amb ocells en llibertat. Acabarà per no importar-li que existeixin oceans i homes que els naveguen. Encara que sàpiga que existeixen altres móns més enllà del seu propi planeta, aquests móns no li interessen per a res, i pensa que res ha d'aportar-li a la seva vida de gàbia en la seva petita geografia satisfeta.
I és llavors quan ve la nit. La nit que ens empobreix radicalment. Que al treure'ns la llum, ens arrabassa tot l'immediat. La nit que desenterra en el nostre interior totes aquelles velles pors; que ens fa sentir pobres i desprotegits. Que ens torna a fer sentir la necessitat de creure en l'àngel de la guarda. Que el nostre nen es desperta i torna a buscar refugi en la seva mare.
I la nit, al treure'ns amb la llum la presència de l'immediat, torna a encendre allà dalt, molt lluny, la llum de les estrelles immenses.
Perquè les estrelles necessiten de la foscor per poder brillar. O potser no siguin les estrelles les que necessitin de la foscor. En realitat som nosaltres els que necessitem ser alliberats de la nostra petita gàbia lluminosa, per a així ser capacitats de poder veure aquests immensos astres de les llunyanies que estaven allà, brillant des de sempre. Perquè a l' arrabassar-nos l'immediat, la foscor ens capacita per veure la realitat que brilla molt més lluny. Ens eixampla l'horitzó a les dimensions de l'univers. Obliga a l'home a emprendre el vol. La presència de les estrelles en la nit ha permès als homes marxar terra endins, fer-se navegants.
Quan la foscor d'un home es prenya amb una estrella, la seva Mala Nit es converteix en Bona Nit. La foscor ens dóna l'oportunitat del silenci i ens capacita per a la recerca. Ens obliga a anar home endins i ens invita a endinsar-nos en el mar. Hi ha estrelles inabastables que van regalar a certs navegants audaços nous continents. Eren homes amb capacitat de marxar al mar, miners de la nit amb la sola llum d'una estrella.
La fecunditat de la nit no està en que ens allibera de les coses immediates, sinó que allibera en nosaltres la capacitat de veure més enllà de l'immediat. Ens obliga a veure l'exigència més enllà d'allò útil. Ens fa superar la necessitat i ens fa créixer fins el desig. Per això ens capacita per a la renúncia.
El dolor i la pobresa són fecunds, només si ens capaciten per volar.

Mamerto Menapache, "Contes Rodats, Editorial Pàtria Gran"

 

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article