Veniu a mi
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Quan el meu cor sigui dur i ressec, veniu a mi com una pluja de mercè.
Quan la gràcia sigui perduda en la vida, veniu com l'esclat d'una cançó.
Quan el treball tumultuós aixequi el seu esvalot per tot arreu i no em deixi recloure enlloc,
veniu a mi, Senyor del silenci, amb la vostra pau i el vostre repòs.
Quan el meu cor miserable s'arrauleixi, amagat en un racó, obriu de bat a bat la porta,
rei meu, i veniu amb la cerimònia d'un rei.
Quan el desig encengui l'esperit amb la pols i l'engany, veniu Vós, el pur, Vós, el despert amb el vostre
llamp i el vostre tro.