Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

El taller de jardineria

El taller de jardineria

Havia acabat el curs. Les calors de l'estiu feien la seva aparició. Els alumnes i les alumnes de 4t d'ESO voleiaven com un esbart de pardals pels voltants de l'institut. Primer van arribar les proves de l'avaluació final, després la festa de comiat...

Quan tot va passar, la dura realitat va cridar novament a la porta de Vanesa. Les notes seguien sent desastroses. Amb els ulls plens de llàgrimes va veure com s'esvaïa el somni de fer batxillerat. El gest preocupat dels seus pares la va submergir en preocupacions tenyides d'amargor.

Les primeres setmanes d'estiu no van ser la festa que havia imaginat. Va haver de recórrer diversos instituts en recerca d'un Programa d'Inserció laboral; únic port on recalen els navegants que no han aconseguit el graduat escolar. Per fi, després d'una intensa recerca, va trobar un Programa d'Inserció Laboral de Jardineria. Sempre li havien agradat les flors, però mai s'havia plantejat dedicar-se al seu cultiu i manufacturació. No ho va pensar més. Es va matricular.

La resta de l'estiu va transcórrer amb la monotonia habitual. De res van servir les seves protestes. Els seus pares la van obligar a anar a una acadèmia del barri per intentar "treure a l'estiu les notes que no havia tret durant el curs". Allò li sonava a càstig. Durant setmanes senceres va haver d'escoltar la frase que portava gravada a la pell a força de sentir-la cada estiu: "Per culpa teva hem de fastiguejar-nos aquestes vacances."

A mitjans de setembre va iniciar el curs. Tot era diferent. Es llevava molt aviat perquè el recorregut d'autobús era llarg. El trajecte la portava més enllà dels límits grisos de l'asfalt. Va sentir una estranya sensació quan va accedir al viver de plantes aromàtiques on radicava el Taller de Jardineria. Aixades de diferent grandària, tisores de podar i tallar, rastells, sacs d'abonament, guants de treball... Per un moment es va penedir de l'opció presa. A poc a poc es va anar familiaritzant amb la sembra de llavors, els esqueixos, les plagues, les cures fitosanitàries, la floració, els olis essencials i les essències.

De seguida es va endinsar per entre els massissos de les plantes. Era un món nou i diferent. Entusiasmada, acariciava les diminutes fulles de farigola, alfàbrega, romaní i menta. Se’n portava les mans al nas. Els aromes li feien sentir-se bé.

Quan va aprendre que una infusió de farigola ajuda a fer la digestió i calma els nervis, la va convertir en la seva infusió preferida. Amb espigues violetes de lavanda va fabricar saquets perfumats per a totes les habitacions de casa seva. Va comprar llibres de plantes aromàtiques. Va ajudar la seva mare a fer amanides de tomàquet, mozzarella i fulles d'alfàbrega.

Arribava la primera al taller. Saludava la propietària del viver i, mentre esperava als companys, passejava lentament entre les tanques. Coneixia de memòria cada planta, l'acariciava i aspirava els seus aromes, frescos com el matí. Va començar a sentir-se una persona diferent.

Un matí Vanesa transitava pels rectangles de plançons on diminutes plantes esperaven a ser trasplantades. La propietària del viver se li va acostar.

- Hola Vanesa. Veig que t'agrada la jardineria. Poses molt d'interès. Quan acabis el Programa, t'agradaria treballar en el viver, amb mi?
- ¿Ho diu de veritat? Seria la il·lusió de la meva vida!, - Va respondre Vanesa alegrada.
- Doncs pensa-ho bé, que necessito persones com tu.

Vanesa va explicar a la propietària del viver tot el que havia suposat per a ella submergir-se en aquell món de vida natural i d'aromes: Li va relatar una infinitat de detalls i característiques de cada espècie... La propietària del viver la va deixar acabar. Després li va respondre somrient:

- No t'enganyis, Vanesa. Les plantes aromàtiques són només plantes. T'ho dic jo, que he passat tota la meva vida entre elles. Aprecies esqueixos i planters perquè t'han ajudat a trobar-te amb tu mateixa. El que realment has après és a aspirar l'aroma de la teva pròpia persona.

Lucía Pla Herraiz, a
Misión Joven


Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article