Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Perfecció

Perfecció

Sempre va desitjar ser el millor. El nou treball al que havia accedit li oferia l'oportunitat d'elevar-se per sobre dels altres. Volia demostrar la seva vàlua. Arribava el primer a l'oficina. Vestit impecable. Colors de disseny. Es parapetava després un somriure artificial que impedia que aflorés el més lleu sentiment. Lluïa un tall de cabells proper a les últimes tendències de la moda. I aquest lleu toc de colònia de cavaller. Tot mesurat i controlat. El cotxe impecable, sense un gra de pols ni en les estoretes ni en la tapisseria.

Es desvivia per executar amb perfecció les seves tasques. Va buscar ser el preferit de la coordinadora de secció. I ho va aconseguir. Durant els primers mesos la seva ascensió va ser ràpida. No li va importar mirar per sobre l'espatlla als altres. La seva taula, sempre impecable i ordenada, era el millor reflex de la feina ben feta.

Parlava poc i comunicava menys. Menyspreava al seu interior aquelles converses vulgars de l'hora del cafè de mig matí. Se sentia cridat a cims més alts. Era el primer en tot.

No li importava dur feina a casa. Cuidava cada dossier fins a l'últim detall. Pensava en el seu interior que, enmig d'una societat en la qual ja no compte l'esforç, ell estava cridat a brillar amb llum pròpia. Cada vegada que la cap de la secció el triava per als treballs més compromesos, se sentia nimbat per un aura d'excel·lència. Va fer de la responsabilitat el seu pa i la seva sal.

En les seves estones lliures buscava informació i l’ordenava meticulosament. El seu ordinador personal estava desbordat de documents perfectament organitzats. Quan el treball li ho permetia, col·leccionava música. Milers i milers d'arxius mp3. Tants que mai va arribar a gaudir escoltant ni una mínima part. Tan sols anhelava conèixer-se per sorprendre’s.

Sense adonar-se'n va anar abandonant als amics i amigues que antany van ser companys amb els que transitar per les sendes de la vida. A poc a poc va anar perdent aquest "suplement d'ànima" que atorguen les persones i les coses senzilles. Va fer del seu èxit en el treball el motiu i el motor de la seva existència.

Els seus caps de setmana van començar a transcórrer sense relleu. Els dies feiners eren una successió monòtona de solitàries jornades de treball. Quan el cansament li feia mal en l'ànima, i li aclaparava el seu insaciable desig de perfecció, es repetia una vegada i una altra que ell estava cridat a volar més alt que la resta de l'esbart. Així recordava haver-ho llegit quan freqüentava l'institut. Aquell somriure artificial, que amagava els seus sentiments, va anar desdibuixant-se. El seu rostre es va tornar adust. La perfecció amb la qual busca enlluernar, li pesava cada vegada més.

A principis del mes de juny una companya es casava. Va convidar al casament a tots els col·legues de l'oficina. Ell va intuir que seria una nosa. Un casament vulgar, sense toc de distinció i sense la perfecció en els detalls... Però el protocol deia que ell havia d'assistir, i va assistir.

Al principi es mostrava inquiet, com qui perd el temps. Però el grup de fe, del que formaven part els nuvis, el va acollir com ningú l'havia rebut des de feia molts anys. Allà tots somreien amb sinceritat.

Va descobrir que la senzillesa d'aquell casament despertava dimensions que estaven letàrgics al seu interior. L'afecte i la fraternitat van calar en la seva ànima freda i rovellada. Les paraules del rector eren diferents; brollaven de l'interior i calaven profund. Quan el dilluns següent va tornar a la feina, la seva vida no va canviar. Va seguir amb la seva perfecció. Però alguna cosa li deia allà dins que tot podia ser d'una altra manera.

Lucía Pla Herraiz, a
Misión Joven


Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article