Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Pare Esteve

Pare Esteve

La primavera treia el cap pels arbres que circumdaven l'estreta carretera. Diversos cotxes s'encaminaven cap al vell monestir del fons de la vall. Els membres d'aquell grup de fe de la parròquia de Nostra Senyora de la Pau es disposaven a celebrar una jornada de recés, com era tradició cada cinquè diumenge de quaresma. Era la seva forma de preparar Setmana Santa i Pasqua. Quan van arribar a l'esplanada del monestir, el tebi sol de primavera havia fet camí i maldava per ressaltar el verd intens de les fulles noves.

Van aparcar els cotxes. El Pare Esteve ja els esperava a l'hostatgeria. Els va acollir amb el seu somriure habitual. Discretament els hi va demanar que baixessin el to de veu... es notaven que venien de la ciutat. Van deixar bosses i motxilles i es van reunir en una petita capella per començar amb una pregària. La penombra del lloc i el silenci atorgaven profunditat al moment. Uns còdols, distribuïts al centre de la capella, recordaven la necessitat de canviar el cor de pedra per un cor de carn capaç d'acollir a tots.

Acabada la pregària, el Pare Esteve els parlà per orientar el temps de reflexió personal pels voltants del monestir. Els hi digué: «No oblideu que és a l'interior de cada persona on fa bon o mal temps; on hi ha pau i serenitat o tan sols soroll i enrenou». Minuts després el grup es va disseminar, fonent-se amb el paisatge.

No havia passat ni mitja hora, quan Esther va trucar a la porta de l'hostatgeria. Va obrir el Pare Esteve. El seu somriure contrastava amb la cara de preocupació de la noia. Venia a explicar-li que allò del silenci interior era fàcil en la quietud del bosc, però tasca impossible a la ciutat. Va enumerar la infinitat de persones buides i plenes de soroll que l'envoltaven diàriament. Amb conversa compulsiva, la noia va descriure els culpables de la seva falta de pau. El Pare Esteve va escoltar-la pacientment. Quan Esther va haver acabat, el monjo li va explicar una història:

«En els inicis del nostre monestir, fa diversos segles, hi va haver un monjo que havia adquirit un gran progrés de vida interior. Un bon dia, tornant de la visita a una altra abadia, va seure a la vora del camí i es va posar a resar. Aclucar suaument els ulls. Estava tan centrat en l'oració que es va oblidar de tot el que l'envoltava. Va encertar a passar per aquell camí un lladre i, en veure'l, es va dir: «Aquest home ha de ser un lladre que, després d'haver passat tota la nit robant, s'ha quedat adormit. Em vaig a corre-cuita, no sigui que vinguin els soldats del rei a prendre’l i em capturin també a mi» I va fugir corrent. No gaire després, va encertar a passar per aquell lloc un borratxo. Anava trontollant. Va mirar el frare assegut a la vora del camí i va pensar: «Aquest monjo sí que està realment com una sopa. Ha begut tant al celler del monestir que no pot ni moure’s» I, trontollant, es va allunyar en direcció al seu llogaret. Finalment, va passar un frare savi i prudent. En contemplar al monjo en oració, es va asseure a prop seu, admirat de la concentració que aconseguia en la pregària. I va esperar que acabés per preguntar com havia adquirit tant progrés en les coses espirituals»

Quan el Pare Esteve va culminar el relat, es va fer un breu silenci. Esther va comprendre i riure. Abans de acomiadar-la, el monjo va concloure: «Cada un de nosaltres projectem en els altres el que portem dins. El lladre i el borratxo de la història pensaven que tots eren de la seva condició. El frare del relat va ser capaç de reconèixer al mestre de pregària. Esther, no pensis que els que t'envolten a la ciutat són culpables de la manca de silenci i serenitat: Segueix treballant per forjar en tu un temps de pau. No ho oblidis: És en el teu interior on fa bon o mal temps; on hi ha silenci o tan sols soroll buit»

Lucía Pla Herraiz, a
Misión Joven


Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article