Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Silenci blanc

Silenci blanc

La senyora Engràcia arribava a l'hospital a aquesta hora en la que les visites de la tarda comencen a abandonar-lo. Apareixia quan el silenci de la nit comença a ensenyorir dels llargs passadissos de parets blanques. Obria lentament la porta de l'habitació. Em mirava i em deia “bona nit!, com estàs?” Després passava a poc a poc, sempre amb el seu abric marró gastat a força d’hiverns. Es recolzava en un bastó.

Creuava l'habitació i dipositava un tènue petó sobre el front del seu espòs; un ancià que dormitava sobre el llit. Ell, per tota resposta, obria els ulls i li somreia alhora que li deia amb un murmuri: Gràcies per venir!

La senyora Engràcia es treia llavors l'abric marró i el doblava com qui guarda un tresor que cal con-servar. Després s'asseia al costat del seu marit. Li prenia la mà i estaven llargues estones en silenci. Simplement es miraven. A poc a poc la nit anava fent-se més espessa. Els llums blancs de neó es mantenien desperts perquè la casa del dolor mai dorm del tot. Tota ella està en continu entreson.

En dies successius vaig saber de la malaltia que feia gairebé un any afligia a l'ancià. De llavis de la senyora Engràcia vaig conèixer els primers diagnòstics, les successives operacions, les escasses alegries... i també vaig sentir, com a pròpia, la nova esperança sorgida arran de l'última operació. Gràcies a Déu ja veiem el final del túnel!

La veu de la senyora Engràcia era tan suau que passava de puntetes sobre les paraules, com volent no molestar ningú. Si us plau, em pots ajudar!

El silenci de la senyora Engràcia i el senyor Octavi desplegava una serenitat que omplia tota l'habi-tació. Era un silenci poblat de tendresa. A mesura que transcorrien els dies, en els llavis de la senyora Engràcia es dibuixava un somriure que anava il·luminant el paisatge del seu rostre solcat per les arrugues.

Va ser un matí de llum quan li van donar l'alta al senyor Octavi. Ella hi era, al seu costat, escoltant a la jove doctora que els tutejava amb simpatia. Moltes gràcies, doctora! Amb paciència infinita va ajudar a vestir al seu marit. Enrere quedava gairebé un any de patiments i incerteses. Quan em vaig acomiadar d'ells, els vaig agrair tants i tants detalls. I portada per l'amistat que havíem forjat en nits d'hospital, els hi vaig dir: Com s'aconsegueix passar per aquesta vida amb tanta amabilitat i profunditat?

La senyora Engràcia, va mirar al seu marit, es va recolzar en el bastó, i com qui revela un secret em va dir en veu baixa: "Són coses senzilles que s'han oblidat. Tot és tan fàcil com dir a la gent: Bon dia! Com estàs? Si us plau! Gràcies! ... I adéu"

Els vaig acompanyar pel passadís llarg de parets blanques.

Lucía Pla Herraiz, a
Misión Joven


Comentaris  

 
#2 Start antidepressants predominant auscultating discontinuing secretin following.iparahf 25-04-2019 16:52
http://theprettyguineapig.com/amoxicillin/ - Amoxicillin No Prescription Buy Amoxicillin Online jcj.gsim.webdepastoral.es.kxt.ay http://theprettyguineapig.com/amoxicillin/
Citar
 
 
#1 Repair spines: ritonavir, levators registration.eamozoqo 25-04-2019 16:34
http://theprettyguineapig.com/amoxicillin/ - Amoxicillin Without Prescription Amoxicillin 500mg cee.ikrb.webdepastoral.es.brz.sa http://theprettyguineapig.com/amoxicillin/
Citar
 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article