Pregar amb Etty Hillesum

Jueva, escriptora, doctora en Dret, amb estudis de psicologia i de llengües clàssiques, secretària en el Consell Jueu d'Amsterdam, dona plena de vitalitat, d'amistats i relacions, buscadora de Déu i mística en el sentit més ampli (però autèntic) de la paraula, deportada primer a Westerbork i posteriorment a Auschwitz. Aquesta podria ser una radiografia de Etty Hillesum i tot i així hauria moltes zones fosques... En ella ens apropem a una "experiència espiritual" en brut, que esclata i es desenvolupa en només dos anys (1941-1943).

És important comprendre que estem davant la història d'una noia jueva allunyada de la seva tradició, amb una relació conflictiva amb els seus pares, amb diverses relacions sentimentals, sense cap tipus de pràctica religiosa que, de sobte, i acompanyada per Julius Spier (una mena de psiquiatre) desperta la seva interioritat i religió, llegeix l'Antic i el Nou Testament, comença a nomenar a Déu i en l'horror del camp de concentració serà "bàlsam per a tantes ferides". De la seva vida, del que mostra en el seu diari i en les seves cartes podem triar els següents elements que ens ajudin a la pregària:

• Interioritat i disciplina
Etty va posant "ordre" en la seva vida, s'exercita, va prenent alguns hàbits com meditar mitja hora als matins. Descobreix el seu interior, es descobreix com algú necessitada d'amor i capaç d'estimar. El seu interior serà també el lloc on trobar-se amb Déu. Diu així en un dels seus textos més famosos: "Hi ha ací un pou molt profund, i en aquest pou hi ha Déu. A vegades aconsegueixo arribar a Ell, però el més freqüent és que les pedres i la runa obstrueixin el pou, i Déu quedi sepultat. Llavors cal tornar a treure a la llum. [...] Potser també nosaltres puguem contribuir a treure't a la llum dels cors devastats dels altres ".

• Contemplació
Mira la realitat d'una manera diferent, Déu apareix com a horitzó, i per això la vida segueix sent "bella" fins i tot enmig de la tragèdia. Això li permet acostar-se a la misèria i al dolor des de la més autèntica compassió. Per això, és capaç d'embadalir mirant com una dona renta al seu fill i penja el "pijama de ratlles" en el filat; per això és capaç d'ajudar a la infermeria de Westerbock.

• La trobada amb la Paraula
S'acosta a l'Escriptura i la fa pròpia, és per a ella consol i alè, li permet posar paraules al que viu i sent.

• El corporal i afectiu
Apareixen com a lloc d'espiritualitat. L'amor és la gran referència, un amor a tots que es fa servei i compassió. També descobreix en un moment donat la importància de les postures i els gestos en la pregària, parla d'ella com la noia que va aprendre a agenollar-se. Aquest gest ve exigit per l'experiència de Déu que té. És expressió de dependència, d'adoració, de reconeixement i també de lliurament ... El fet d’agenollar-se davant el desvalgut no ens humilia; ens dignifica i ens fa semblants a Déu.

• Ser bàlsam per a tantes ferides
La seva experiència de Déu, a qui descobreix a l'interior, la porta a ajudar d'una manera radical, des d'un altruisme absolut als que l'envolten. Així ho viu amb els seus pares (amb els que no tenia relació abans del camp i als que es desviu per ajudar), així ho fa en la infermeria del camp. L'última frase del seu diari és colpidora: "Voldria ser bàlsam per a tantes ferides".

Pregar amb Etty Hillesum implica tornar al nostre interior (desbrossar el pou), ser col·laboradors de Déu, rumiar la Paraula, expressar corporalment i afectiva, servir els altres ... esperar i lluitar per la victòria del bé sense sucumbir a la temptació del mal: "a cada infàmia, a cada crueltat, cal oposar una bona dosi d'amor i bona fe ... i si sobrevivim a aquesta època il·lesos, sense ressentiment, sense amargors, llavors guanyarem el dret a tenir veu quan passi la guerra" .

Al setembre de 1943 Etty és conduïda amb la seva família al camp d'Auschwitz. Allà mor el 30 de novembre de 1943.


Per llegir i aprofundir
•    PAUL LEBEAU, Etty Hillesum, un itinerario espiritual, Sal Terrae, 2000.
•    ETTY HILLESUM, Una vida conmocionada: Diario 1941-1943, Anthropos, 2007.
•    ETTY HILLESUM, El corazón pensante de los barracones. Cartas, Anthropos 2001.

Pedro Hernández, a
Misión Joven