Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Pregar amb el silenci

Pregar amb el silenci

La proposta d'aquesta pàgina no és més que això... una proposta. Intenten ser un acostament a la interioritat de la mà d'alguns que ja han transitat aquests camins. En temps de molt soroll cal agusar l'oïda per no perdre'ns en l'excés i recuperar la senzillesa del silenci, de l'oració, del ritme pausat encara quan es camini amb les presses i les preocupacions de la vida. Em permeto avui explicar una petita història i una breu reflexió.

Diuen que el Dalai Lama en una de les seves visites a Barcelona caminava per la Rambla amb un jove executiu que s'estava iniciant en la pràctica del budisme. En un moment donat el Dalai es va aturar en sec i li va dir a aquest jove: "Escolti ..., un grill". El jove amb cara sorpresa li va contestar: "No entenc". "No es tracta d'entendre ara sinó d'escoltar" va dir amb paciència el Dalai Lama - "Li deia que aquí sota hi ha un grill". Certament es van acostar i el jove va observar com enmig de la Rambla, al mig del carrer hi havia un petit grill i el que era més impressionant, el Dalai Lama havia estat capaç d'escoltar mentre ningú més semblava conscient de l'existència d'aquella petita mostra de vida. Veient la seva cara de sorpresa el Dalai va demanar una moneda al jove que, atònit encara, la hi va donar. Llavors va deixar caure la moneda i la dringadissa va fer que moltes de les persones que passaven al voltant es giressin, miressin i busquessin amb la mirada aquesta moneda acabada de caure a terra que no feia més soroll que el grill enmig del xivarri de la Rambla.

No vull fer cap segona lectura o treure cap moralitat de la història. Només et convido al fet que la rellegeixis i deixis espai per escoltar i per al silenci. Les nostres oïdes, nosaltres mateixos estem atents a allò que ens preocupa i ens ocupa. En temps com els que vivim recuperar la interioritat, aprendre a pregar passa en un primer lloc per fer silenci. El silenci, tenint valor en si, és fonamental per poder escoltar, per estar atent al que passa al voltant i dins nostre. La música, diuen, comença i necessita del silenci. La interioritat i l'oració necessiten també d'ell.

Fer silenci és tot un procés que comença pel mateix silenci físic que ens enfronta amb els nostres pensaments, amb la nostra incomoditat... Cal envoltar-se de silenci per anar de mica en mica fent callar i moderant els desitjos, l'interior i dirigir la mirada cap al profund... Només quan s'ha aconseguit aquest silenci i aquesta calma es pot tornar sobre si i sobre la realitat per escoltar atentament.

Acabo amb un text del llibre dels Reis que té al profeta Elies per protagonista:

El Senyor li digué a Elies: -Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor.
Aleshores s'aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era.
Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol.
Després del terratrèmol va arribar foc, però el Senyor tampoc no era en aquell foc. Després del foc es va alçar el murmuri d'un ventijol suau. En sentir-lo, Elies es tapà la cara amb el mantell, va sortir de la cova i es quedà dret a l'entrada.
1Re 19,11-13


Pedro Hernández, a
Misión Joven

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article