Interioritat a través de la muntanya

Després de parlar en l’article del mes passat de la mar, passem, en aquestes breus reflexions, a considerar un altre espai que la Mare Natura ens ofereix, i que és capaç de provocar experiències d'eixamplament de la nostra interioritat: la muntanya.

Entre persones familiaritzades amb l'alpinisme és conegut el llibre de Maurice Herzog, «Annapurna. Primer 8.000», on narra la seva ascensió a aquest emblemàtic vuit mil. En el transcurs de la narració, d'acord l'alpinista va assolint cotes més altes, podem trobar expressions com «una cosa irreal», «fractura que em separa del món», amb les quals l'autor volia expressar la ruptura de nivell que suposava tal experiència; per a ell era una autèntica experiència de transcendent, de superació, d'interioritat. Hi ha, fins i tot, estudis posteriors en l'àmbit de les Ciències de les Religions, que el posen d'exemple a l'hora de parlar de les «místiques profanes» o «místiques de la naturalesa», és a dir, experiències que impliquen una certa sortida de sí, originada per una irrupció en la consciència, sota formes diferents, l'Absolut i no enquadrades en cap tradició religiosa.

Per aquests motius i d'altres que se sumen des de la pròpia experiència personal, podem assenyalar la muntanya com un espai privilegiat per parlar del que ens portem entre mans. I és que una travessa de muntanya bé pot condensar i sintetitzar el que és la vida en tota la seva profunditat, amplada i alçada.

• Profunditat

En el camí d'ascensió, moltes vegades pel silenci provocat pel cansament, que no cal trencar, hi ha multitud de preguntes que assalten el cap del muntanyenc: la vida que va portant lluny de la muntanya, els motius que té per pujar, la incertesa sobre si mateix i les seves capacitats, la capacitat d'afrontar el fracàs si no pot continuar... qüestions que ens posen un mirall davant de nosaltres mateixos.

• Amplada

No només per la immensitat que es desplega davant nostre, ja digna d'admiració i contemplació, sinó per la despossessió que implica. Davant la muntanya no hi ha èxits ni classes, tota persona es posa d'igual a igual, tota persona té davant o darrere a una altra (mai es puja sol per la muntanya... ni per la vida !) amb la que pujar o fins i tot per la que renunciar a caminar. És així una experiència preuada de solidaritat, de sortir de nosaltres mateixos, de posar-se, no només en el camí d'un altre, sinó en el seu cansament i en la seva dificultat.

• Alçada

Això és evident, però no ens referim tant a l'altura física que fa sinó l'altura existencial. Quan un corona el cim, s'experimenta gran i petit. Capaç de pujar alts cims i alhora molt conscient dels seus límits personals i que encara cal baixar. Altura, perquè en l'ascensió ha hagut ocasions de treure el millor i el pitjor d'un mateix i si està aquí, i no sol, és perquè ha triat el primer.

Per aquests motius de fons no és d'estranyar que el Sr. Herzog acabés el seu llibre dient que «hi ha altres Annapurna en la vida dels homes... », és a dir, hi ha experiències a la vida que ens poden ajudar a treure el cap a la nostra profunditat, a eixamplar els nostres límits i a coronar la nostra alçada. Experiències resumides, condensades a la muntanya.

Santiago García Mourelo, a
Misión Joven